Category : Entrevista

Diari de l’ Hospitalet – Mención a Manel Alabart

En Manel Alabart, un rellotger amb gairebé 30 anys d’experiència, acaba de rebre un guardó del Col•legi de Joiers, d’orfebres, de rellotgers i gemmòlegs de Catalunya. Al seu taller, del barri de Collblanc-La Torrrassa, repara rellotges de marques d’alta gamma.

Fa 28 anys que en Manel Alabart, veí del barri de Collblanc-La Torrassa, va decidir continuar l’ofici del seu pare i dedicar-se a la rellotgeria. Primer va obrir un petit taller al carrer de Martí Julià, i anys més tard, es va traslladar a la Rambla Catalana.

En aquest petit local s’ha dedicat amb passió i ha aconseguit convertir el taller en un laboratori de primer ordre que li ha permès oferir un servei de qualitat i fer reparacions de marques d’alta gamma especialitzant-se en la rellotgeria suïssa.

L’experiència i el nivell tècnic li ha dut a rebre un Guardó del Col•legi de Joiers, d’orfebres, de rellotgers i gemmòlegs de Catalunya. Un altre motiu que el fa mereixedor del reconeixement és l’esforç que dedica per donar un impuls a l’ofici. I és que des de fa dos anys, és president de l’Associació ANPRE (Associació Nacional de Rellotger Reparadors) a través de la qual, una trentena de rellotgers, lluiten per aconseguir que les grans marques confiïn en ells per reparar els seus rellotges.

Segons el rellotger, Manel Alabart, aquest és un dels problemes amb què es troben diàriament: “Nosaltres estem qualificats per reparar rellotges de determinades marques perquè hem rebut formació oficial però no ens subministren tots els recanvis. Per exemple, jo puc reparar marques suïsses al meu taller, però els rellotges que són d’altres marques els he de dur a un altre rellotger o com a alternativa, comprar les peces a través d’Internet “.

Malgrat aquests obstacles amb què sovint es troben els rellotgers, Manel Alabart gaudeix molt amb el seu ofici: “A mi una cosa que em dona molta alegria és restaurar rellotges. Una senyora em va portar un del seu marit ja mort i quan el va veure renovat i en funcionament li va canviar la cara. Veure la seva satisfacció és el que més forces em dona per continuar amb el negoci”.

El rellotger hospitalenc continuarà lluitant perque la seva feina es valori però també per què tingui continuïtat. Espera que algun dels seus fills li prengui el relleu d’aquí uns anys.